Cinquentons a Pineda de Mar
50 anys a Pineda de Mar.
L’any 1958 va ser un any especial a Pineda, una colla de parelles, matrimonis joves, afrontaven la nova etapa del matrimoni amb molta il•lusió, venien de una infantesa de postguerra, carregada de dificultats i escasseses pro veien en aquella nova etapa, la del matrimoni, com una possibilitat de sortir d’aquell llarg túnel que estaven travessant. Si alguna cosa no els mancava era il•lusió per emprendre el camí de la vida plegats, malgrat les dificultats econòmiques socials i polítiques de la postguerra espanyola, ells volien formar una família, tenir una feina, una casa encara que fos de masover, tenir fills, i sobretot ser feliços, aquesta era la seva meta.
D’aquelles parelles, amb totes les seves circumstàncies, varen néixer una generació molt especial a Pineda, la del 58. Aquesta afirmació pot semblar un tant agosarada i amb poc rigor, ja que és perfectament lícit pensar que quasi tothom es sent orgullós de la seva generació i que la considera única.
Potser si, pro a Pineda és especial i alhora diferent, ja que la majoria de nosaltres som persones amb molta sensibilitat, amb uns valors, que ens han transmès els nostres pares, que ens donen un tarannà obert i compromès amb el mon on vivim, que sabem valorar l’amistat, el compromís personal i social com eixos fonamentals de la nostre raó de ser com a persones.
Provablement hem estat uns privilegiats ja que si analitzem l’evolució de la nostra societat en aquests últims 50 anys hem sigut actors en primera persona de l’etapa amb més canvis i en menys poc temps de l’historia de la nostra societat.
L’arribada de la televisió es va popularitzar a partir de la meitat dels anys 60, quant encara érem petits, 8 – 9 anys. Tos recordem el dia en que els nostres pares varen comprar la primera televisió, la de cada un era “la millor” es veia molt bé!!. Hem crescut amb blanc i negra i hem gaudit de l’evolució d’aquest mitjà tant potent, tant en la tecnologia com amb les programacions. Aquelles tardes amb “ Locomotoro, el Capitan Tan, la Valentina “, el “ Cesta i puntos “ “ El hombre i la Tierra “, l’1,2,3 responda otra vez, el festival d’Eurovisió, les autoritats polítiques aconseguien, mitjançant la televisió, fomentar el patriotisme espanyol a partir d’aquest concurs. Recordem amb gran carinyo la participació de Pineda en el programa “ Un pueblo para Europa “ on una colla de Pinedencs vàrem competir en aquell programa concurs davant de una gran audiència televisiva, sens dubte un moment de gran orgull per tots. L’arribada del color, l’aparició de TV3, dels canals digitals, etc..
Pro malgrat la “tele” els del 58 som de les últimes generacions que hem pogut encara gaudir de les histories contes i rondalles que ens explicaven els pares i sobretot els nostres avis.
En l’àmbit polític la generació del 58 som dels últims que hem cantat el “cara al sol “, que hem rebut l’assignatura del FEN ( Formación del Espiritu Nacional ) que hem viscut i vist morir al dictador el general Franco, hem viscut una etapa de transició a la democràcia molt emocionat i carregada d’il•lusió i esperança. Els concerts de la nova cançó, tots recordem en Lluís Llach, en Raimon, en Quicu Pidelaserra, la Mª del Mar Bonet, etc. al centre cultural. Les 6 hores de cançó de Canet, el Canet Roc, les manifestacions reclamant “ Amnistia, llibertat, i estatut d’autonomia !!” Hem vist l’inici de la recuperació dels drets del nostre país, Catalunya, l’arribarà de la democràcia “ això si a l’espanyola “, les primeres votacions democràtiques. Portem molt en dins un sentiment de país ja que en la nostre adolescència vàrem identificar les limitacions del nostre país, vàrem veure que podríem recuperar les llibertats, i de una forma o altre hem alçat les nostres veus en favor de Catalunya, la democràcia i la llibertat, i això ens ha mercat profundament.
En el mon hem vist caure la unió soviètica, el mur de Berlín, la creació de una Europa unida.
En el temps de lleure també hem gaudit al màxim de tots els al•licients que sens han anat plantejant a llarg d’aquest 50 anys. L’aparició de les discoteques, els Pub’s i els Frankfurts varen ser ofertes lúdiques que ens han marcat ja que al voltant de les discoteques ens relacionàvem els més moguts, en els Pub’s els més tranquils i en els frankfurts ens alimentàvem de una forma econòmica en un temps on anar a un restaurant estava reservat a les persones més benestants, els Frankfurts eren els McDonals, Pan’s, Burguer K. Etc. dels adolescents d’avui, una formula innovadora, econòmica i ràpida d’alimentar-se a més de compartir taula i per tant amistat.
Al voltant de les discoteques vàrem conèixer i viure l’explosió dels Beatles, els Rollings Stons, Pink Floid, Status Quo, Roberto Carlos, la oferta era variada de discoteques sortien com bolets. La seva fórmula era una hora de música ràpida i 20 minuts de lenta, a Pineda teniem el Picadilly, per a joves mes “ Lolailos “ i estrangers, el Galàxia per agent de Pineda i “Pijos” ( Els de Barcelona ) i a l’estiu el Tio Pepe, el Toro, el Pepe’s, i el Celler de l’Avi entre altres per anar a lligar extragueres, mentre que els Pub’s sentíem música més tranquil•la : Bob Dilan, Serrat, Miguel Rios, Victor Jara, Cat Estevens, etc, a Pineda no en teníem de Pub’s el primer va ser el San Francisco i els bars de moda el Mèlies o l’Ok, llocs on ens trobàvem els joves per relacionar-nos i passar-ho bé. Hem gaudit, a nivell musical, de una etapa ( 1960 1985 ) de grans creadors musicals com mai s’havien vist, com el Pop el Rock interpretat amb molta personalitat per intèrprets únics, impulsors de nous estils i formes de fer música, que avui es tornen a sentir amb noves versions d’aquelles velles cançons que agraden de nou al públic més jove.
Hem estat testimonis de l’arribada de l’home a lluna, hem coincidit en el temps amb personatges cabdals de l’historia de la humanitat com Gandy, Degaull, Grouxo Marx, Che Guevara, Picaso, Teresa de Calcuta, Elvis Presley, Joan Miró, el clan dels Kenedy, Salvador Dalí, etc. etc..
A Pineda vàrem viure de una forma molt especial el triomf de un esportista com el nostre Nino Buscató, 222 vegades internacional, el Nino era el nostre referent no tan sols com esportista si no com a Pinedenc que havia triomfat, era la nostra icona. l’arribada de la Nina al lloc més alt, del 1,2,3 a l’Eurovissió !! tots recordem aquella nena, la petita de tres germanes, una mica tímida i entremaliada a l’hora, que anava a les monges i que cantava com els àngels en els festivals que es feien al Centre. I evidentment el nostre Dr. Bartomeu, la imatge perfecte de un bon metge, savi, pacient, bondadós, servicial i per tant molt estimat per a tothom, la seva mort va ser molt sentida per a tots, el homenatges i reconeixement varen posar en evidència la seva grandesa humana i la gran estimació que tot un poble li professava.
En l’esport hem viscut l’event més important de l’historia del nostre país com varen ser les Olimpíades de Barcelona 92, La final de l’Eurobasquet 72 a Barcelona, la primera copa d’Europa de futbol del Barça, la lliga europea de la Penya, i els Pinedencs la gesta més gran que mai ha aconseguit el nostre poble : L’ascens de l’U.D.R. Pineda a la primera divisió nacional del bàsquet Espanyol !!!, 200 partits va jugar el Pineda a primera divisió. Aquells anys 70 tot el poble estava evocat amb els seu equip, poder jugar contra el Braça, la Penya, l’Estudiantes i el mateix Reial Madrid ( La potència més gran del bàsquet Europeu en aquells moment ), mare de deu !!, qui ens ho havia de dir !. Mai podrem oblidar aquelles matinals al pavelló del carrer Barcelona, A les 9 els juvenils, a les 10.30 el júniors i a les 12.30 el Pineda, era fantàstic poder veure bàsquet d’aquell nivell a Pineda. L’equip era l’orgull de tots i anéssim on anéssim, el Pinedencs, ens omplíem la boca d’explicar que “ el Pineda està a Primera divisió !!”. La pressió del públic era única cap l’equip rival i……. els àrbitres !!. L’any de glòria del Pineda va ser que va quedar quart a la lliga, és a dir just darrera dels tres històrics, R. Madrid, Braça, Penya i Pineda !!. Som molts els joves Pinedencs que hem somiat en ser jugadors del primer equip i jugar a primera divisió, tots jugàvem a les categories inferiors, passàvem hores al pavelló entrenant, veient partits o simplement a passant l’estona.
L’apartat escolar és una taca negre que ens ha tocat viure, ja que les escoles de la primera etapa eren insuficients, a les aules annexes a l’Ajuntament, i en l’escola pública que hi havia on ara hi ha l’escola Sant Jordi. Desprès un seguit d’anys fatals, s’habilitaven escoles a les galeries St., Jordi, al Sindicat de pagesos etc., tan sols les monges oferia un essenyament amb unes mínimes garanties. Al 69 es va fer justícia, va arribar l’escola St. Jordi de l’Obra social de la Caixa Catalunya, tot un esdeveniment per un poble com Pineda que portava arrossegant un dèficit deplorable d’escoles.
Hem viscut en un Pineda entranyable on la gent se la coneixia per la seva senzillesa i treball. Hem vist passar en tren de fusta, la conversió dels camps de conrreu en espais urbanitzats, l’asfaltat dels carrers, l’arribada de l’Autopista, Hem tingut l’oportunitat de triar entre tres cinemes que a l’hora els hem vist desaparèixer, la carretera amb plataners, l’escorxador “ Matadero “ municipal , l’arribada dels Reis Mags de l’Orient des de Can Roig amb torxes, l’enderroc del raval de mar amb la casa de les Orenetes, L’arribada del turisme, la construcció del polígon industrial, la primera betzinera, l’urbanització del Pinemar, Can Carreres i Can Cornet, hem vist desaparèixer la pesca de la nostra platja com a mitjà de vida dels nostres pescadors. Tantes i tantes coses que existeixen ara i que quant érem petits ni tan sols ens haguéssim pogut imaginar que passarien.
En qualsevol cas, els de la generació del 58, ens sentim molt orgullosos del temps de vida que ens ha tocat existir, en un espai en el temps que ha estat ple d’al•licients, canvis i sorpreses, ho hem viscut amb una gran intensitat, i ara, amb una gran il•lusió, mirem el futur amb tot el que ens queda per fer i descobrir.
Deixa un comentari